Moltes
vegades hem escoltat aquesta frase; tantes, que és un dels tòpics
més extesos quan s´apropen aquestes dates. Però, és cert que “la
sang s ´altera”? Quins canvis s´esdevenen en el nostre cervell
en el procés d´enamorament i, especialment, durant la primavera?
Com entén l´amor el nostre cervell?
En primer terme, des d´una base biològica, l´objectiu final de l´amor és trobar parella i reproduir-se. Així, ens assegurem que la nostra herència es transmet a una nova generació. Però tot i que compartim aquesta meta amb la resta d`espècies, la complexitat i la intensitat de l´amor entre els éssers humans és única.
Martin
Shapiro, professor de Psicobiologia a la Universitat de Califòrnia
(Fresno) explica que l´enamorament, com a experiència vital, és
tot un repte, però el nostre organisme es troba fisiològicament
preparat per a afrontar-lo. Quan ens enamorem, el cervell
experimenta un seguit de canvis químics que afecten la nostra
conducta, canvis que ens passen totalment desapercebuts.
Durant el
procés d´enamorament, el cervell allibera diverses substàncies,
anomenades neurotransmissors, principalment dopamina i noradrenalina.
La dopamina
exerceix nombroses funcions, que abarquen des dels processos
d´aprenentage fins a la regulació del son o la motivació.
Diferents estudis han refermat el paper de la dopamina.en l´atracció
entre persones, però també en les conductes addictives. S´ha
comprovat que les persones que s´han enamorat recentment tenen el
mateix tipus d´activitat cerebral que aquelles que pateixen una
addicció a l´alcohol o a d´altres substàncies. El nostre cervell,
doncs, esdevé un “addicte” a la persona estimada.
D´altra
banda, la noradrenalina es relaciona amb els estats d´alerta i
d´excitació, i és per això que es troba en una concentració
elevada durant les primeres fases de l´enamorament: conèixer una
nova persona i enamorar-se´n és una de les experiències més
excitants que pot processar el nostre cervell.
Un tercer neurotransmissor que també contribueix a l´atracció humana és la serotonina. Aquesta molècula es troba en nivells disminuïts en les persones afectades de depressió o de trastorn obsessiu-compulsiu. En certa manera, explica Shapiro, l´enamorament té un cert component d´obsessió, en el sentit que no podem deixar de pensar en la persona estimada. Diversos estudis de la Dra. Helen Fisher (reconeguda especialista en la ciència de l´amor) arriben a la conclusió que aquests pensaments poden ocupar-nos fins un 95% del nostre temps.
Per què la primavera és tan especial?
Quan es
tracta d´estudiar l´amor primaveral, la Dra. Fisher atribueix un
paper principal a la dopamina. Però, per què durant la primavera,
i no en qualsevol altra estació?
Les neurones
dopaminèrgiques (aquelles que tenen com a neurotransmissor principal
la dopamina) responen davant experiències novelles. Y la primavera
n´és plena: noves olors, més varietat de colors, roba més
lleugera, més hores de sol, … .Així doncs, el nostre cervell respon amb l´alliberació de dopamina, i ens fa més susceptibles a caure a les xarxes de l´amor.
Segons Fisher, la influència de la dopamina provoca que no sempre veiem les coses com són realment. El primer efecte que experimentem a l´enamorar-nos es relaciona amb el que l´autora anomena “significat especial” envers la persona estimada. Amb aquest terme es refereix al fet que, tot i que podríem elaborar un llistat amb tot allò que no ens agrada d´ell o d´ella, l´ignorem i només ens quedem amb una imatge idealitzada de l´altre. Si traslladem aquestes troballes al camp artístic, no és la primavera l´escenari per excel·lència on descriure i ubicar l´amor ideal?
Després d´aquestes línies, podem entendre fàcilment per què la primavera és i ha estat un dels tòpics més emprats en la poesia, en la pintura i en l´art en general, quan es parla de l´amor. Art que en darrer terme, trasllada sobre el paper o el llenç els sentiments i pensaments de l´ésser humà.
