A l'article anterior parlàvem sobre la codependència en el context de les relacions de parella. Tal i com ja vam avançar, en aquesta nova entrada oferirem les claus per tal de saber gestionar les situacions on pugui existir un vincle d'aquest tipus.
Cal tenir en compte que la superació dels lligams codependents sovint és un pocés que requereix de paciència i temps, ja que per a assolir-lo amb èxit és important detectar on rau l'origen d´aquesta manera de relacionar-se.
En primer lloc, doncs, és fonamental que la persona reflexioni i s'autoanalitzi. És a dir, que dediqui el temps necessari per a conèixer-se, per a determinar quines són les prioritats personals i saber detectar les situacions o aspectes satisfactoris i aquells que generen malestar. Alhora, és important identificar les emocions associades a tots aquests aspectes.
Una manera senzilla de fer aquest exercici d'autorreflexió és anotar en un llistat paraules clau que s'identifiquin amb la manera de ser de cadascú. També és convenient incloure-hi diferents categories ("situacions/coses que m´agraden", "coses que em fan enfadar",...), però tractant-les sempre des d'un punt de manera individual, sense citar en elles la parella. Considerar-se com una persona independent de la parella (i no com una extensió d'ella) és el primer pas per a superar una relació codependent.
En segon terme, és recomanable que aquesta autorreflexió no es limiti només al present, sinó que hauria d'incloure també les etapes vitals anteriors, sobretot la infantesa i l'adolescència.
S'ha comprovat que una elevada proporció de persones que s'involucren en relacions codependents durant l'edat adulta han crescut en un entorn familiar on els pares i/o persones molt properes mantenien aquest tipus de vincles. En aquest context, és molt fàcil que els nens/es aprenguin determinades formes de relacionar-se que, tot i no ser saludables, acabin interioritzant-se i normalitzant-se. Cal avaluar, doncs, els models de relació apresos durant la infantesa i valorar si han estat saludables. En cas que la resposta sigui negativa, és fonamental, primer, acceptar les errades dels pares i segon, prendre consciència que no s'ha de ser víctima del passat i que cal treballar per a reestablir unes pautes de relació normals. S´ha de veure la codependència com una conducta adquirida que pot (i que ha de) modificar-se.
Després d'aquesta reflexió, és molt possible que s'hagi detectat una baixa autoestima: és imprescindible treballar-hi; l'autoestima no és quelcom innat sinó que se l'ha de fer créixer per voluntat i decisió pròpies. La consulta amb un professional pot ser molt beneficiosa a l'hora d'ajudar a incrementar l'autoestima i a l'hora de treballar també l'assertivitat.
COM GESTIONAR LA RELACIÓ DE PARELLA?
- Prendre les regnes de la nostra vida: tenir el control de les decisions i accions que ens afecten directament, i no deixar que la parella les determini per nosaltres. Mantenir una relació no significa renunciar a tot allò que no giri al voltant de la parella (amistats, necessitats personals, aficions,...), ni a que l'altre decideixi per tots dos. És fonamental cuidar-se i respectar-se un mateix, ja que només si es parteix d'aquesta base, podrà establir-se un vincle saludable amb l'altre.
No pretendre controlar la vida de la nostra parella. Si sempre prens les decisions que afecten la relació i la teva parella ha de consultar-te abans de fer res per ell mateix, tens al davant un clar signe de codependència. - Reconèixer que no existeixen les relacions perfectes: assumir que en qualsevol relació sorgeixen conflictes, més o menys importants, i que és responsabilitat de totes dues parts saber-los reconduir. Explorar diverses estratègies de resolució de conflictes, sempre de manera respectuosa per a tots dos membres, ajudarà a conèixer-vos millor i a detectar quina és la forma més adequada per a gestionar els problemes que puguin sorgir.
- Aprendre a expressar les necessitats i a comunicar-se de manera clara: no pretendre que la nostra parella endevini què desitgem/rebutgem. En el mateix sentit, cal ser explícits a l'hora de parlar i definir quins són els límits personals de cadascú, per tal d'evitar malentesos (sobrepassar un límit de l'altre membre sense ser-ne conscient). Evitar l'ús d'insults en les discussions, ja que això ens desacreditarà, i en el seu lloc, emprar crítiques constructives. En cas de rebre, esporàdicament, un insult, intentar identificar què hi ha més enllà del mot desagradable: què ens vol transmetre i per què ha emprat aquella paraula. A més a més, saber fer-li veure que no és la forma més adequada d'afrontar els problemes. Cal ser fermament conscients que no s'ha de permetre cap tipus d'humiliació i que el respecte és un dret innegociable.
- Saber detectar conductes perjudicials o addiccions en la parella. Informar-se'n i, en cas d'identificar-ne alguna, analitzar quin és el nostre paper en la seva aparició i manteniment. Entendre que s'ha de cercar ajuda externa, per part de personal qualificat, i que no hem d'adquirir el rol de "salvador" de l'altre.
Per finalitzar, recordar que ser una persona emocionalment independent no significa ser incapaç d'estimar. Ben al contrari, només quan es parteix de la independència de tots dos membres, pot desenvolupar-se una relació amorosa madura, estable i raonable, on cap de les dues parts sigui eclipsada per l'altra.
