La dependència emocional en les relacions de parella

Podem definir l’amor com un sentiment relacionat amb la capacitat de donar, de comprendre, d’ajudar, de recolzar, de sentir afecte envers algú,… i que idealment ha de ser bidireccional, és a dir, que implica tant la necessitat de donar com la de rebre, entre tots dos membres d’una relació. Així entès, estimar és una acció sana, basada en la reciprocitat i que implica el creixement i la complementarietat entre totes dues parts.

 

De vegades, però, és fàcil confondre els límits entre l’amor saludable i la dependència afectiva. Quan parlem de dependència emocional l’entenem com una necessitat d´afecte extrema i contínua, de manera que mantenir una relació de parella esdevé una addicció.

 

El vincle que s´estableix entre la persona codependent (és a dir, aquella que manifesta dependència emocional) i la seva parella és un motiu constant de patiment: els sentiments amorosos deixen pas a sentiments patològics de pertinença, de possessivitat, de por. En aquest tipus de relació, el membre codependent intenta controlar en excès el seu company/a, de manera que s’arriba a l’extrem de posar en qüestió la pròpia vàlua i la independència personal.

El denominador comú en qualsevol relació de dependència afectiva és la por: la persona codependent mai se sent preparada davant la possibilitat que es produeixi un trencament, ja que tota la seva vida gira al voltant de la parella, és a dir, la percep com la màxima font de seguretat personal.

És per això que els membres codependents dediquen tot el seu temps i energia en mantenir la relació en un nivell d’exhaltació, similar a les primeres fases de l’enamorament, però de manera perpètua. Aquesta exhaltació o eufòria, en certa manera, es fa addictiva: és per això que busquen allargar-la (i si pot ser, incrementar-la) el màxim de temps possible. Alhora, tenen la creença que si dediquen tots aquests esforços en la relació, mai seran abandonats.

D’altra banda, no cal oblidar que la parella d’una persona codependent estimula i reforça totes aquestes conductes patològiques perquè alhora serveixen per a afirmar-se ell mateix.

 

Com identificar una persona codependent?

Un punt comú en la base de les persones que tendeixen a desenvolupar relacions de parella codependents és la baixa autoestima, és a dir, són persones que parteixen d’un baix autoconcepte i d’una forta autocrítica. Així, sovint acostumen a desenvolupar sentiments de soledat i de buidor molt fàcilment, reaccionen amb incomoditat davant dels afalacs –no se’n senten mereixedors- per part dels altres i alhora tendeixen a ser molt sensibles envers les crítiques.

A més a més, aquesta tendència a emprendre un judici tan sever sobre un mateix provoca que sovint defugin adquirir responsabilitats o prendre decisions importants, per por a no ser prou capaços de sortir-se’n amb èxit. Davant la possibilitat d’un fracàs, eviten demanar ajuda, ja que fer-ho implicaria reconèixer davant els altres la seva feblesa. En canvi, la seva autoestima s’incrementa quan ajuden a resoldre problemes als éssers més propers.

És freqüent que les persones codependents mostrin dificultat a l´hora d´expressar els sentiments, sobre tot aquells que poden fer-los sentir més vulnerables davant els altres (tristesa, por, amor). La por a poder perdre en qualsevol moment el control de la situació fa que siguin reticents a deixar-se conèixer, de manera que només expliquen o mostren allò que els fa sentir segurs.

La baixa autoestima condueix a les persones codependents a buscar constantment l’aprovació del cercle proper de relacions (familia, parella, amistats, companys de treball,…): experimenten la necessitat de complaure els altres, fins i tot prioritzant-los davant els valors i les necessitats pròpies. No saben dir “no” i, si alguna vegada ho fan, se senten culpables. Així, opten per fer sempre el que proposen els amics o la parella, sense manifestar desacord ni expressar els sentiments, per tal d’evitar la reacció dels altres davant un possible conflicte d´interessos.

Pel que fa a les relacions, mostren una gran angoixa davant el rebuig o l’abandonament, i no toleren bé estar sense parella, ja que se senten incomplets si no tenen algú al seu costat. És a dir, tal i com deiem abans, assolir la felicitat depèn completament de la relació de parella. En cas d’aparèixer algun conflicte o petita discussió en la relació, experimenten una ansietat desproporcionada, ja que tendeixen a intepretar, amb gran pessimisme, que la relació pot fracassar davant el primer entrebanc.

La necessitat de tenir parella els fa ser enamoradissos; així, és habitual que creguin fermament en l’amor a primera vista.  Malgrat tot, acostumen a triar parelles “conflictives” o amb problemes – pensen que no mereixen ser estimats per aquelles persones que els tracten de manera agradable – i mantenen la falsa il·lusió que aconseguiran fer cambiar la parella. Protegir la parella i sentir-se necessitat per ella fan que les persones codependents percebin que tenen el control de la relació i alhora que difícilment l´altra part optarà per trencar el vincle.

La cerca de control fa que les persones coindependents necessitin constantment vigilar la parella: des de controlar els llocs on va fins a revisar-li els correus electrònics o els missatges telefònics. Aquesta conducta de “vigilancia” els atorga la falsa seguretat que la relació es manté estable.

Un cop identificats els trets més destacats de les relacions codependents, al proper article proposarem les claus per a no involucrar-se en una relació d’aquest tipus.

 

 

Aprendre a gaudir de la tardor

A l'entrada anterior parlàvem dels efectes que pot tenir la tardor en el nostre estat d'ànim i en les relacions de parella. En l'article que us oferim a continuació podreu trobar propostes per a minimitzar els efectes negatius de la tardor i poder gaudir d'aquesta estació. 

 

Com podem millor l'estat d'ànim durant la tardor?

 

Tal i com havíem esmentat, la tardor, freqüentment, produeix un seguit de símptomes en el nostre organisme que es relacionen amb els canvis meteorològics que acompanyen aquesta estació. Així, el primer punt on cal focalitzar-nos és en saber detectar aquests símptomes i prendre consciència dels efectes que pot produir la tardor en el nostre organisme, per tal de poder intervenir-hi.

 

En primer lloc, és fonamental saber gestionar el nostre temps. Durant tot l'any, però especialmente durant la tardor, organitzar el dia a dia ajudarà a minimitzar els efectes perjudicials que puguin aparèixer amb l'arribada d'aquesta estació. Aspectes importants a tenir en compte són optar per una alimentació equilibrada, mantenir uns patrons de son estables i amb suficients hores de descans i aprofitar al màxim les hores d'exposició a la llum natural.

 

A l'organitzar el dia a dia, cal parar esment en la gestió del temps d'oci. Un dels riscos que es corre durant la tardor és el de deixar-se vèncer per l'apatia i defugir les activitats d'oci i el contacte social. S'ha comprovat que la pràctica d'activitats satisfactòries provoca un increment en la producció d'endorfines, neurotransmissors que es relacionen amb la disminució del dolor, amb l'augment de la sensació de benestar i amb la millora de l'estat d'anim. Així, parar especial atenció en el temps lliure i incloure-hi activitats que ens agradin ajudarà a sortir de l'estat de desinterès que pot sorgir durant la tardor.

 

És important fer una valoració incial de com s'està emprant el temps lliure i de quines activitats són gratificants a nivell personal: practicar esport, llegir llibres interessants, provar nous hobbies, cuinar plats especials, … És a dir, activitats a l'abast de tothom que no requereixen d'una gran despesa de temps ni de diners. D'entre elles, cal destacar que la pràctica d´exercici físic és un dels mecanismes més potents en l'alliberament d'endorfines. També pot ser molt beneficiós incrementar totes aquelles situacions on existeixi contacte social i evitar el predomini d´aquelles que impliquin estar “aïllat/da”. 

Per a dur a terme aquesta valoració del temps d'oci pot ajudar la realització d'una llista amb les activitats preferides i proposar-se de dur a terme una d'elles, com a mínim, diàriament. És molt probable que si s'ha assolit un cert grau d'astènia o d'apatia, al principi no existeixi gaire motivació per a acomplir les propostes de la llista diària. Cal tenir present, però, que un cop s'hagi instaurat l'hàbit, el benestar derivat de realitzar les activitats escollides actuarà com un factor que contribuirà a mantenir-ne la seva pràctica. Així, no hem d'esperar a què la motivació arribi espontàniament, sinó que en un primer moment cal fer ús de la força de voluntat i ser conscients que s'ha de posar de la nostra part, és a dir, s'ha d'actuar per a assolir aquesta motivació i mantenir-la. Practicar una afició amb un amic pot contribuir a què no l'abandonem durant les etapes inicials.

 

Un cop establerta la llista d'activitats, és molt útil valorar el grau de benestar que produeixen (per exemple, puntuant-les de 0 a 10) i l'hora a la que es realitzen. Això ajudarà a prendre consciència de manera global de quines són les activitats més gratificants i quan és el millor moment per a dur-les a terme. Amb aquesta informació, podem optar per potenciar determinades activitats o eliminar aquelles que no col·laboren significativament a la millora de l´estat d’ ànim. 

Un mètode senzill que pot ajudar a motivar-nos és fer ús de frases curtes i encoratjorades dirigides a un mateix: pronunciar en veu alta (o fins i tot escriure) frases positives tan simples com “Avui serà un dia extraordinari”, “M'esforçaré en fer totes les tasques i després tindré una bona recompensa”, “Estic orgullós/a de mi”, … 

 

En resum, sempre cal tenir present que cadascú, de forma personal, té el control i els recursos per a evitar que la tardor afecti de manera significativa en el seu dia a dia: només cal aprendre a escoltar-se un mateix i prendre consciència que per a assolir una millora emocional cal actuar i posar de la nostra part.

La tardor en parella 

  

En primer terme, hem d'esmentar que la pràctica dels consells que acabem de citar, a més a més de produir una millora en l'estat d'ànim individual, conseqüentment, també afectaran de manera positiva la relació de parella. 

 

Tal i com havíem explicat a l'entrada anterior, a la tardor, amb la tornada a la rutina, les relacions de parella poden patir les conseqüències de possibles problemes sorgits durant l'estiu. Per a evitar que la relació pugui ressentir-se a llarg terme, és molt important potenciar la comunicació en la parella i analitzar com “alimenta” la relació cadascuna de les parts. És a dir, considerar la relació com un projecte comú i valorar quines aportacions fa cada membre a títol individual, com són percebudes per l'altre, i a l'inrevés. Aquest exercici ajudarà a prendre consciència de quin és l'estat actual de la relació i de quins aspectes s'han de prioritzar i treballar en funció de les necessitats de totes dues parts. La intervenció d'un professional especialista en relacions de parella pot ajudar a detectar aquestes necessitats i a mediar entre tots dos membres.

 

D'altra banda, la tornada a la rutina pot dificultar també el bon curs de la relació. En aquest aspecte, és fonamental tenir present que, malgrat la represa de les obligacions durant la tardor, cal reservar sempre un temps per a dedicar-lo a la relació, sobre tot si s'han experimentat dificultats durant l´estiu. Així doncs, l'organització del dia a dia que proposàvem més amunt pot ajudar a discernir les tasques prioritàries i a reservar un temps per a la parella en l'agenda diària. Elaborar conjuntament el llistat de moments gratificants que citàvem anteriorment, incloent-hi activitats on tots dos membres puguin participar, ajudarà a incrementar el temps de qualitat que s'inverteix en la parella i a superar l'aparició de l´astènia estacional. 
 

En aquest sentit, un dels símptomes de l'astènia derivada de la tardor és la pèrdua en l'interès sexual. Aquesta disminució de la libido és un mecanisme d'adaptació fisiològic normal, però cal tenir-ne cura per a evitar que es perpetuï i acabi provocant conflictes en la relació. La tardor, doncs, és un moment clau per a trencar amb la rutina i revifar la passió; un moment per a construir un espai propi per a la parella, per a dedicar-se el temps necessari i per a saber compartir els moments d'intimitat. 

 

Esperem que aquests consells us hagin resultat de gran utilitat i que gaudiu d'una bona tardor