Us heu plantejat alguna vegada quins factors són determinants per a què ens fixem en una persona determinada i no en una altra? O bé us heu preguntat què fa que una relació pugui arribar a consolidar-se?
Existeixen diferents mecanismes que es posen en marxa (tant de manera conscient com inconscientment) a l´hora de triar una parella, i en prioritzem uns respecte d´altres en funció de les nostres circumstàncies personals o del nostre moment vital. En aquest article presentarem els factors més rellevants a tenir en compte quan s´inicia (o vol iniciar-se) una relació.
Quins elements cal tenir en compte?
1. Equitat. Per a què una relació de parella sigui duradora, cal que tots dos membres sentin que allò que ofereixen per al bon funcionament de la parella es vegi compensat en la mateixa proporció. Així, per a què una relació sigui satisfactòria, cal que existeixi, subjectivament, un equilibri entre l´aport i el benefici. Si una de les dues parts de la parella sent que està donant més dels beneficis que proporcionalment espera rebre, és molt difícil que la relació pugui progressar i consolidar-se. Cal dir que el benefici que obté cadascun dels dos memebres nó ha de ser necessàriament idèntic, però el que sí s´ha de respectar és aquesta proporció entre donar i rebre: si un dels dos membres sent que dóna el doble que l´altre, se sentirà satisfet si també percep que els beneficis que rep van en consonancia. Si no existeix aquesta equitat, neixerà un sentiment d´insatisfacció i frustració respecte la relació de parella.2. Equilibri. Un factor important a l´hora de trobar la persona adequada és considerar que els valors, creences i maneres de pensar d´aquella persona siguin iguals que les pròpies. D´aquesta manera, existirà una harmonia o un equilibri entre els factors positius i els negatius de tots dos membres. És habitual que algun dels dos membres de la parella intenti modificar aquells aspectes (maneres de fer o de pensar) que són diferents i que podrien esdevenir una font de conflictes. Si existeix un desacord massa evident en algun dels valors o de les creences que la parella considera importants, la relació difícilment s´establirà.
3. Necessitats complementàries. D´altra banda, tot i que hagi d´existir un cert equilibri en els valors i les creences, també és necessari que en una parella es cerquin determinats trets o qualitats que hom no té (que sovint desitjaria tenir) i que alhora complementen els propis. És a dir, allò que un dels membres necessita és aportat per l´altre, i a l´inrevés. Per exemple, en les relacions on un dels dos membres és més dominant i l´altre més aviat submís, les necessitats de totes dues parts encaixen i es veuen satisfetes. Popularment, és el que coneixem com "els pols oposats s´atrauen".
4. Intercanvi o interdependència. Partim de la base que els éssers humans actuen segons el convenciment que les accions realitzades es veuran recompensades. A l´hora de triar una parella, es valora el grau de cost-benefici que aporta una relació. A més a més, és inevitable comparar la relació actual de parella amb relacions anteriors o bé amb les experiències d´altres persones de l´entorn. Així, si es percep que la valoració de la relació actual és inferior a com es valoren aquestes comparacions, pot donar lloc a insatisfacció i generar conflictes en la parella.
5. Valorar les alternatives. A part de comparar i valorar positivament la relació actual respecte d´altres prèvies o respecte de les relacions de persones properes, també cal que el fet de mantenir una relació amb una persona determinada compensi davant d´altres alternatives posibles: trobar una persona diferent, no mantenir cap relació (estar solter/a), ... És a dir, si se sent que no pot existir una alternativa millor a la d´estar amb la parella actual, la relació es valorarà de manera satisfactòria i és probable que progressi.
Tal i com esmentàvem anteriorment, malgrat que tots aquests factors són importants, en funció de les nostres circumstàncies personals (de les relacions anteriors, de la nostra etapa vital, de les necessitats actuals, ...), pararem més atenció a uns o a uns altres dels cinc punts esmentats. Per exemple, si una persona ha viscut de manera satisfactòria durant molt de temps sense tenir parella, és probable que el fet d´iniciar una relació li faci valorar especialment l´alternativa (tenir parella envers continuar sense parella). O bé si una persona ha finalitzat una relació amb una persona de diferent religió, a l´hora de cercar una nova parella probablment prioritzarà l´equilibri, és a dir, que tots dos membres comparteixin les mateixes creences i maneres de pensar.
Cal tenir en compte, quan s´incia una relació de parella, que la percepció del món per part de cadascuna de les dues parts pot canviar. Així, mentre es va coneixent de manera més profunda l´altra persona, les creences i valors previs individuals van modificant-se i adaptant-se. Si aquest procés és exitós i aquesta acomodació mútua té lloc, la relació podrà consolidar-se.
Per finalitzar, volem aprofitar aquesta nova entrada per desitjar-vos unes bones vacances!
