Com mantenir viva la passió en una relació de parella

La rutina pot esdevenir, a llarg terme, un dels pitjors enemics de les relacions de parella. És relativament fàcil que tots dos membres, empesos per les exigències del dia a dia (laborals, familiars, etc), desatenguin la seva vida amorosa i caiguin en la monotonia. Però  què podem fer per evitar que la rutina s'instauri en la  nostra relació?

 

En primer lloc, és important prendre consciència que les relacions amoroses evolucionen al llarg del temps, i que la intensitat de la passió i l'emoció, tal i com s'experimenten en les primeres fases, no poden durar eternament. Això, però, no significa que s'hagi de renunciar a aquests sentiments, sinó que cal aprendre a reformular les necessitats i expectatives conjuntes per tal de mantenir viva la flama de la passió.

 

• En aquest sentit, la comunicació és l'eina més efectiva per a combatre l'estancament en una relació parella. Saber escoltar i també saber transmetre a l'altre els sentiments i les necessitats és fonamental per a establir uns vincles d'intimitat més potents entre tots dos. És essencial no donar per fet que ja coneixes els desitjos de la teva parella i no pretendre tampoc que endevini com et sents o què necessites. Reserveu-vos un temps només per a vosaltres, sense distraccions externes, per a poder parlar de manera oberta, sincera i clara sobre aquestes necessitas i expectatives.

• Fes un exercici d'autoreflexió sobre com t'agradaria que es comportés la teva parella, i comprova si tu estàs actuant tal i com desitjaries que ho fes ell/a. Si fas coincidir els teus desitjos amb el tracte que ofereixes a la teva parella, serà molt més senzill que aquesta, de manera recíproca, aprengui com tractar-te.

• La passió genera més passió. Un exercici molt útil per a alimentar la passió és, de manera individual,  tancar els ulls, relaxar-se i recordar un moment de gran passió viscut amb la teva parella. Recorda les sensacions que vas experimentar en aquella situació, les olors, els sons, ... Tenir tan presents totes aquestes vivències farà que tot el teu organisme estigui molt més receptiu a la passió. També podeu fer aquest exercici plegats: en aquest cas, ser partícep de les sensacions del teu company/a pot ajudar-vos a crear un clima adequat de complicitat i d'intimitat.  

• Potencia el contacte físic amb la parella. És freqüent que a mida que passa el temps, els petons, les abraçades, les petites carícies,... es facin menys habitual. El tacte, però, és un dels sentits més importants, fins el punt que diverses investigacions científiques han demostrat que agafar de la mà la teva parella o fer-vos una abraçada ajuda a combatre l'estès i a alliberar endorfines. Incrementar les carícies és una de les millors formes de mostrar el teu afecte.

• Destina un temps per a fomentar la intimitat en la relació: des de llevar-se una estona abans i compartir un esmorzar al llit fins a prendre un bany plegats, fer-vos massatges, llegir en veu alta una novel·la erótica...  Crear un espai adequat (emprar espelmes, teixits de roba sensuals, olis de massatge, aromes com l' ylang-ylang, el gessamí, ...) ajudarà a potenciar la recepetivitat entre tots dos i a incrementar les sensacions plaenteres. Si la relació s'està tornant previsible, fes un llistat dels capricis romàntic-passionals preferits per tots dos i intenta sorprendre la parella, ja sigui introduint-ne alguna novetat, o reservarnt-lo per a un moment inesperat.

• Aprofita qualsevol moment per sorprendre la parella amb detalls romàntics: deixar una nota sota el coixí, a la bossa o dins el llibre que estigui llegint. O  bñe per a arribar a casa amb un petit regal inesperat. En aquest sentit, no esperis a una data concreta i reconeguda per tots dos (com seria celebrar el vostre aniversari com a parella). Sorprèn el teu company/a celebrant esdeveniments romàntics que solen passar més desapercebuts (l'aniversari del vostre primer petó, del primer moment que us vau veure, del dia que us vau anar a viure plegats, ...). Moltes vegades, introduir aquests petits detalls pot marcar grans diferències.

• No escatimis en afalacs. No donis mai per sentat que, pel fet de portar molt de temps junts, la teva parella no els necessita. Fes-li saber com és d'important en la teva vida i com l'aprecies. Fes un llistat de les coses que t'atrauen de la teva parella i xiuxiueja-l'hi a cau d'orella. Accentuar els punts forts, tant de l'altre membre com de la relació en sí, farà que es generi un clima de positivitat que ajudarà la relació a no estancar-se.

• Una forma de trencar la rutina i lluitar contra l'avorriment en una parella estable és cercar alguna activitat nova on tots dos pogueu participar: apuntar-vos a classes de ball, fer excursions a la muntanya, assistir a un taller de cuina, ... Seleccioneu les activitats que més us agraden i proposeu-vos reservar a les vostres agendes, de forma setmanal, un espai per a dur a terme alguna d'elles. Compartir interessos i dedicar el temps suficient a realizar activitats plegats és fonamental per a mantenir la relació unida i per a combatre la monotonia.
  

   

Esperem que aquests consells us ajudin a mantenir la passió en la vostra relació de parella. Recordeu que una relació és com un jardí: s'ha de cuidar de manera constant per a aconseguir que les plantes puguin crèixer i floreixin.

 

Com evitar i superar la dependència emocional

A l'article anterior parlàvem sobre la codependència en el context de les relacions de parella. Tal i com ja vam avançar, en aquesta nova entrada oferirem les claus per tal de saber gestionar les situacions on pugui existir un vincle d'aquest tipus.

 

Cal tenir en compte que la superació dels lligams codependents sovint és un pocés que requereix de paciència i temps, ja que per a assolir-lo amb èxit és important detectar on rau l'origen d´aquesta manera de relacionar-se.

 

En primer lloc, doncs, és fonamental que la persona reflexioni i s'autoanalitzi. És a dir, que dediqui el temps necessari per a conèixer-se, per a determinar quines són les prioritats personals i saber detectar les situacions o aspectes satisfactoris i aquells que generen malestar. Alhora, és important identificar les emocions associades a tots aquests aspectes.

 

Una manera senzilla de fer aquest exercici d'autorreflexió és anotar en un llistat paraules clau que s'identifiquin amb la manera de ser de cadascú. També és convenient incloure-hi diferents categories ("situacions/coses que m´agraden", "coses que em fan enfadar",...), però tractant-les sempre des d'un punt de manera individual, sense citar en elles la parella. Considerar-se com una persona independent de la parella (i no com una extensió d'ella) és el primer pas per a superar una relació codependent.

 

En segon terme, és recomanable que aquesta autorreflexió no es limiti només al present, sinó que hauria d'incloure també les etapes vitals anteriors, sobretot la infantesa i l'adolescència.

 

S'ha comprovat que una elevada proporció de persones que s'involucren en relacions codependents durant l'edat adulta han crescut en un entorn familiar on els pares i/o persones molt properes mantenien aquest tipus de vincles. En aquest context, és molt fàcil que els nens/es aprenguin determinades formes de relacionar-se que, tot i no ser saludables, acabin interioritzant-se i normalitzant-se. Cal avaluar, doncs, els models de relació apresos durant la infantesa i valorar si han estat saludables. En cas que la resposta sigui negativa, és fonamental, primer, acceptar les errades dels pares i segon, prendre consciència que no s'ha de ser víctima del passat i que cal treballar per a reestablir unes pautes de relació normals. S´ha de veure la codependència com una conducta adquirida que pot (i que ha de) modificar-se.

 

Després d'aquesta reflexió, és molt possible que s'hagi detectat una baixa autoestima: és imprescindible treballar-hi;  l'autoestima no és quelcom innat sinó que se l'ha de fer créixer per voluntat i decisió pròpies. La consulta amb un professional pot ser molt beneficiosa a l'hora d'ajudar a incrementar l'autoestima i a l'hora de treballar també l'assertivitat.

 

 

COM GESTIONAR LA RELACIÓ DE PARELLA?

 

• Prendre les regnes de la nostra vida: tenir el control de les decisions i accions que ens afecten directament, i no deixar que la parella les determini per nosaltres. Mantenir una relació no significa renunciar a tot allò que no giri al voltant de la parella (amistats, necessitats personals, aficions,...), ni a que l'altre decideixi per tots dos. És fonamental cuidar-se i respectar-se un mateix, ja que només si es parteix d'aquesta base, podrà establir-se un vincle saludable amb l'altre.
• No pretendre controlar la vida de la nostra parella. Si sempre prens les decisions que afecten la relació i la teva parella ha de consultar-te abans de fer res per ell mateix, tens al davant un clar signe de codependència.
• Reconèixer que no existeixen les relacions perfectes: assumir que en qualsevol relació sorgeixen conflictes, més o menys importants, i que és responsabilitat de totes dues parts saber-los reconduir. Explorar diverses estratègies de resolució de conflictes, sempre de manera respectuosa per a tots dos membres, ajudarà a conèixer-vos millor i a detectar quina és la forma més adequada per a gestionar els problemes que puguin sorgir.
• Aprendre a expressar les necessitats i a comunicar-se de manera clara: no pretendre que la nostra parella endevini què desitgem/rebutgem. En el mateix sentit, cal ser explícits a l'hora de parlar i definir quins són els límits personals de cadascú, per tal d'evitar malentesos (sobrepassar un límit de l'altre membre sense ser-ne conscient). Evitar l'ús d'insults en les discussions, ja que això ens desacreditarà, i en el seu lloc, emprar crítiques constructives. En cas de rebre, esporàdicament, un insult, intentar identificar què hi ha més enllà del mot desagradable: què ens vol transmetre i per què ha emprat aquella paraula. A més a més, saber fer-li veure que no és la forma més adequada d'afrontar els problemes. Cal ser fermament conscients que no s'ha de permetre cap tipus d'humiliació i que el respecte és un dret innegociable.
• Saber detectar conductes perjudicials o addiccions en la parella. Informar-se'n i, en cas d'identificar-ne alguna, analitzar quin és el nostre paper en la seva aparició i  manteniment. Entendre que s'ha de cercar ajuda externa, per part de personal qualificat, i que no hem d'adquirir el rol de "salvador" de l'altre.

Per finalitzar, recordar que ser una persona emocionalment independent no significa ser incapaç d'estimar. Ben al contrari, només quan es parteix de la independència de tots dos membres, pot desenvolupar-se una relació amorosa madura, estable i raonable, on cap de les dues parts sigui eclipsada per l'altra.

 

 

 

La dependència emocional en les relacions de parella

Podem definir l’amor com un sentiment relacionat amb la capacitat de donar, de comprendre, d’ajudar, de recolzar, de sentir afecte envers algú,… i que idealment ha de ser bidireccional, és a dir, que implica tant la necessitat de donar com la de rebre, entre tots dos membres d’una relació. Així entès, estimar és una acció sana, basada en la reciprocitat i que implica el creixement i la complementarietat entre totes dues parts.

 

De vegades, però, és fàcil confondre els límits entre l’amor saludable i la dependència afectiva. Quan parlem de dependència emocional l’entenem com una necessitat d´afecte extrema i contínua, de manera que mantenir una relació de parella esdevé una addicció.

 

El vincle que s´estableix entre la persona codependent (és a dir, aquella que manifesta dependència emocional) i la seva parella és un motiu constant de patiment: els sentiments amorosos deixen pas a sentiments patològics de pertinença, de possessivitat, de por. En aquest tipus de relació, el membre codependent intenta controlar en excès el seu company/a, de manera que s’arriba a l’extrem de posar en qüestió la pròpia vàlua i la independència personal.

El denominador comú en qualsevol relació de dependència afectiva és la por: la persona codependent mai se sent preparada davant la possibilitat que es produeixi un trencament, ja que tota la seva vida gira al voltant de la parella, és a dir, la percep com la màxima font de seguretat personal.

És per això que els membres codependents dediquen tot el seu temps i energia en mantenir la relació en un nivell d’exhaltació, similar a les primeres fases de l’enamorament, però de manera perpètua. Aquesta exhaltació o eufòria, en certa manera, es fa addictiva: és per això que busquen allargar-la (i si pot ser, incrementar-la) el màxim de temps possible. Alhora, tenen la creença que si dediquen tots aquests esforços en la relació, mai seran abandonats.

D’altra banda, no cal oblidar que la parella d’una persona codependent estimula i reforça totes aquestes conductes patològiques perquè alhora serveixen per a afirmar-se ell mateix.

 

Com identificar una persona codependent?

Un punt comú en la base de les persones que tendeixen a desenvolupar relacions de parella codependents és la baixa autoestima, és a dir, són persones que parteixen d’un baix autoconcepte i d’una forta autocrítica. Així, sovint acostumen a desenvolupar sentiments de soledat i de buidor molt fàcilment, reaccionen amb incomoditat davant dels afalacs –no se’n senten mereixedors- per part dels altres i alhora tendeixen a ser molt sensibles envers les crítiques.

A més a més, aquesta tendència a emprendre un judici tan sever sobre un mateix provoca que sovint defugin adquirir responsabilitats o prendre decisions importants, per por a no ser prou capaços de sortir-se’n amb èxit. Davant la possibilitat d’un fracàs, eviten demanar ajuda, ja que fer-ho implicaria reconèixer davant els altres la seva feblesa. En canvi, la seva autoestima s’incrementa quan ajuden a resoldre problemes als éssers més propers.

És freqüent que les persones codependents mostrin dificultat a l´hora d´expressar els sentiments, sobre tot aquells que poden fer-los sentir més vulnerables davant els altres (tristesa, por, amor). La por a poder perdre en qualsevol moment el control de la situació fa que siguin reticents a deixar-se conèixer, de manera que només expliquen o mostren allò que els fa sentir segurs.

La baixa autoestima condueix a les persones codependents a buscar constantment l’aprovació del cercle proper de relacions (familia, parella, amistats, companys de treball,…): experimenten la necessitat de complaure els altres, fins i tot prioritzant-los davant els valors i les necessitats pròpies. No saben dir “no” i, si alguna vegada ho fan, se senten culpables. Així, opten per fer sempre el que proposen els amics o la parella, sense manifestar desacord ni expressar els sentiments, per tal d’evitar la reacció dels altres davant un possible conflicte d´interessos.

Pel que fa a les relacions, mostren una gran angoixa davant el rebuig o l’abandonament, i no toleren bé estar sense parella, ja que se senten incomplets si no tenen algú al seu costat. És a dir, tal i com deiem abans, assolir la felicitat depèn completament de la relació de parella. En cas d’aparèixer algun conflicte o petita discussió en la relació, experimenten una ansietat desproporcionada, ja que tendeixen a intepretar, amb gran pessimisme, que la relació pot fracassar davant el primer entrebanc.

La necessitat de tenir parella els fa ser enamoradissos; així, és habitual que creguin fermament en l’amor a primera vista.  Malgrat tot, acostumen a triar parelles “conflictives” o amb problemes – pensen que no mereixen ser estimats per aquelles persones que els tracten de manera agradable – i mantenen la falsa il·lusió que aconseguiran fer cambiar la parella. Protegir la parella i sentir-se necessitat per ella fan que les persones codependents percebin que tenen el control de la relació i alhora que difícilment l´altra part optarà per trencar el vincle.

La cerca de control fa que les persones coindependents necessitin constantment vigilar la parella: des de controlar els llocs on va fins a revisar-li els correus electrònics o els missatges telefònics. Aquesta conducta de “vigilancia” els atorga la falsa seguretat que la relació es manté estable.

Un cop identificats els trets més destacats de les relacions codependents, al proper article proposarem les claus per a no involucrar-se en una relació d’aquest tipus.

 

 

Aprendre a gaudir de la tardor

A l'entrada anterior parlàvem dels efectes que pot tenir la tardor en el nostre estat d'ànim i en les relacions de parella. En l'article que us oferim a continuació podreu trobar propostes per a minimitzar els efectes negatius de la tardor i poder gaudir d'aquesta estació. 

 

Com podem millor l'estat d'ànim durant la tardor?

 

Tal i com havíem esmentat, la tardor, freqüentment, produeix un seguit de símptomes en el nostre organisme que es relacionen amb els canvis meteorològics que acompanyen aquesta estació. Així, el primer punt on cal focalitzar-nos és en saber detectar aquests símptomes i prendre consciència dels efectes que pot produir la tardor en el nostre organisme, per tal de poder intervenir-hi.

 

En primer lloc, és fonamental saber gestionar el nostre temps. Durant tot l'any, però especialmente durant la tardor, organitzar el dia a dia ajudarà a minimitzar els efectes perjudicials que puguin aparèixer amb l'arribada d'aquesta estació. Aspectes importants a tenir en compte són optar per una alimentació equilibrada, mantenir uns patrons de son estables i amb suficients hores de descans i aprofitar al màxim les hores d'exposició a la llum natural.

 

A l'organitzar el dia a dia, cal parar esment en la gestió del temps d'oci. Un dels riscos que es corre durant la tardor és el de deixar-se vèncer per l'apatia i defugir les activitats d'oci i el contacte social. S'ha comprovat que la pràctica d'activitats satisfactòries provoca un increment en la producció d'endorfines, neurotransmissors que es relacionen amb la disminució del dolor, amb l'augment de la sensació de benestar i amb la millora de l'estat d'anim. Així, parar especial atenció en el temps lliure i incloure-hi activitats que ens agradin ajudarà a sortir de l'estat de desinterès que pot sorgir durant la tardor.

 

És important fer una valoració incial de com s'està emprant el temps lliure i de quines activitats són gratificants a nivell personal: practicar esport, llegir llibres interessants, provar nous hobbies, cuinar plats especials, … És a dir, activitats a l'abast de tothom que no requereixen d'una gran despesa de temps ni de diners. D'entre elles, cal destacar que la pràctica d´exercici físic és un dels mecanismes més potents en l'alliberament d'endorfines. També pot ser molt beneficiós incrementar totes aquelles situacions on existeixi contacte social i evitar el predomini d´aquelles que impliquin estar “aïllat/da”. 

Per a dur a terme aquesta valoració del temps d'oci pot ajudar la realització d'una llista amb les activitats preferides i proposar-se de dur a terme una d'elles, com a mínim, diàriament. És molt probable que si s'ha assolit un cert grau d'astènia o d'apatia, al principi no existeixi gaire motivació per a acomplir les propostes de la llista diària. Cal tenir present, però, que un cop s'hagi instaurat l'hàbit, el benestar derivat de realitzar les activitats escollides actuarà com un factor que contribuirà a mantenir-ne la seva pràctica. Així, no hem d'esperar a què la motivació arribi espontàniament, sinó que en un primer moment cal fer ús de la força de voluntat i ser conscients que s'ha de posar de la nostra part, és a dir, s'ha d'actuar per a assolir aquesta motivació i mantenir-la. Practicar una afició amb un amic pot contribuir a què no l'abandonem durant les etapes inicials.

 

Un cop establerta la llista d'activitats, és molt útil valorar el grau de benestar que produeixen (per exemple, puntuant-les de 0 a 10) i l'hora a la que es realitzen. Això ajudarà a prendre consciència de manera global de quines són les activitats més gratificants i quan és el millor moment per a dur-les a terme. Amb aquesta informació, podem optar per potenciar determinades activitats o eliminar aquelles que no col·laboren significativament a la millora de l´estat d’ ànim. 

Un mètode senzill que pot ajudar a motivar-nos és fer ús de frases curtes i encoratjorades dirigides a un mateix: pronunciar en veu alta (o fins i tot escriure) frases positives tan simples com “Avui serà un dia extraordinari”, “M'esforçaré en fer totes les tasques i després tindré una bona recompensa”, “Estic orgullós/a de mi”, … 

 

En resum, sempre cal tenir present que cadascú, de forma personal, té el control i els recursos per a evitar que la tardor afecti de manera significativa en el seu dia a dia: només cal aprendre a escoltar-se un mateix i prendre consciència que per a assolir una millora emocional cal actuar i posar de la nostra part.

La tardor en parella 

  

En primer terme, hem d'esmentar que la pràctica dels consells que acabem de citar, a més a més de produir una millora en l'estat d'ànim individual, conseqüentment, també afectaran de manera positiva la relació de parella. 

 

Tal i com havíem explicat a l'entrada anterior, a la tardor, amb la tornada a la rutina, les relacions de parella poden patir les conseqüències de possibles problemes sorgits durant l'estiu. Per a evitar que la relació pugui ressentir-se a llarg terme, és molt important potenciar la comunicació en la parella i analitzar com “alimenta” la relació cadascuna de les parts. És a dir, considerar la relació com un projecte comú i valorar quines aportacions fa cada membre a títol individual, com són percebudes per l'altre, i a l'inrevés. Aquest exercici ajudarà a prendre consciència de quin és l'estat actual de la relació i de quins aspectes s'han de prioritzar i treballar en funció de les necessitats de totes dues parts. La intervenció d'un professional especialista en relacions de parella pot ajudar a detectar aquestes necessitats i a mediar entre tots dos membres.

 

D'altra banda, la tornada a la rutina pot dificultar també el bon curs de la relació. En aquest aspecte, és fonamental tenir present que, malgrat la represa de les obligacions durant la tardor, cal reservar sempre un temps per a dedicar-lo a la relació, sobre tot si s'han experimentat dificultats durant l´estiu. Així doncs, l'organització del dia a dia que proposàvem més amunt pot ajudar a discernir les tasques prioritàries i a reservar un temps per a la parella en l'agenda diària. Elaborar conjuntament el llistat de moments gratificants que citàvem anteriorment, incloent-hi activitats on tots dos membres puguin participar, ajudarà a incrementar el temps de qualitat que s'inverteix en la parella i a superar l'aparició de l´astènia estacional. 
 

En aquest sentit, un dels símptomes de l'astènia derivada de la tardor és la pèrdua en l'interès sexual. Aquesta disminució de la libido és un mecanisme d'adaptació fisiològic normal, però cal tenir-ne cura per a evitar que es perpetuï i acabi provocant conflictes en la relació. La tardor, doncs, és un moment clau per a trencar amb la rutina i revifar la passió; un moment per a construir un espai propi per a la parella, per a dedicar-se el temps necessari i per a saber compartir els moments d'intimitat. 

 

Esperem que aquests consells us hagin resultat de gran utilitat i que gaudiu d'una bona tardor

 

La tardor truca a la porta: com afecta aquesta estació a les relacions de parella.

És indubtable que l´arribada de la tardor afecta l’estat d’ànim i les relacions interpersonals. De fet, la tardor és l’estació en què es produeixen més ruptures de parella i divorcis: aproximadament un 30% dels divorcis es duen a terme durant aquest període de l’any, que freqüentment coincideix amb la finalització de les vacances estivals.

Quines són les causes que interfereixen en el benestar emocional durant la tardor? Per què durant aquesta época de l’any es dificulta el bon funcionament de la parella? Com podem evitar que aquesta estació esdevingui problemàtica per a la relació? En aquest article exposem quins efectes exerceix la tardor en les relacions de parella i en l’estat anímic, mentre que en la següent entrada del blog us oferirem les claus per a gaudir de manera satisfactòria d´aquesta estació.

La tardor i els canvis en l´estat d`ànim

El primer aspecte a tenir en compte és que freqüentment l’inici de la tardor coincideix amb l’aparició d’un conjunt de símptomes cognitius i de l’estat d’ànim: increment de les sensacions de fatiga, de somnolència, d’apatia i de manca de motivació en el dia a dia, dificultat en la concentració, pèrdua d’interès sexual, irritabilitat, … Diversos estudis relacionen directament aquesta simptomatologia amb la disminució de l’exposició a la llum solar que es produeix durant la tardor i l’hivern, és a dir, amb l’escurçada de la durada dels dies i la prolongació de les hores de foscor. Si el malestar es presenta de forma recurrent durant aquesta época de l’any i interfereix significativament en el dia a dia, és possible que existeixi l’anomenat TAE o Trastorn Afectiu Estacional.

A part de la disminució de les hores solars, també hi ha altres factors que influeixen en l’estat d`anim durant la tardor. Un dels més evidents és l’arribada del fred i sovint també, de les pluges. Moltes vegades aquests canvis meteorològics es produeixen d´una manera brusca, en contrast amb els calorosos dies d’estiu: així, moltes de les activitats a l’aire lliure que es duien a terme durant els mesos precedents han de ser descartades.  

A més a més, l’estiu sol coincidir amb el període de vacances de gran part de la població. És, doncs, un moment perfecte per a desconnectar de l’estrès i de les obligacions laborals, per a relaxar-se i canviar d’entorn. En contrast, la tardor arriba sovint acompanyada amb la incorporació a la feina i la conseqüent represa en contacte amb les responsabilitats laborals i/o acadèmiques, esdeveniment que pot generar un descens de l’estat d´ànim i un augment de l’ansietat.

En conjunt, aquests factors poden dur la persona a mantenir-se en un estat d’apatia i d’irritabilitat prolongat, que la pot portar a evitar l’acceptació de noves responsabilitats, a eliminar o reduir la pràctica d’activitas de lleure i a defugir de les relacions socials. Evidentment, totes aquestes manifestacions interferiran de manera negativa en el curs d’una relació de parella, però a més a més, hi ha altres factors específics que cal tenir en compte a l’hora de valorar els efectes de la tardor entre totes dues parts d’una relació.

Què passa amb les relacions de parella durant la tardor?

En aquest punt, per comprendre el per què de moltes crisis de  parella durant la tardor, cal remuntar-nos a uns mesos abans. L’arribada de l’estiu, freqüentment, es planteja com una época idíl·lica per a les relacions de parella. De fet, aquesta estació coincideix amb un increment del promig en el nombre de relacions sexuals. Durant aquest període, la parella gaudeix de més temps lliure per a compartir conjuntament, de manera que podria interpretar-se com el moment idoni per a millorar la comunicació entre tots dos membres i per a resoldre possibles conflictes sorgits durant els mesos anteriors. Desafortunadament, però, no sempre s’esdevé així, i cal tenir en compte l´existència de diversos factors no desitjables que poden afectar la parella.

En contra del que podria pensar-se, trencar la rutina –per exemple, durant les vacances estivals- no sempre resulta beneficiós. Moltes parelles fonamenten la seva relació sobre la base d’una rutina i d’un escenari de convivència fixe i conegut, que els proporciona estabilitat enfront els canvis constants que es produeixen en l’estil de vida actual. Així doncs, mantenir una rutina protegeix la relació de les incerteses i ajuda a enfortir els vincles entre totes dues parts.  Si una parella és inestable, els canvis o els trencaments amb la rutina poden generar situacions de crisi i posar en perill la relació. En canvi, com més forts siguin els vincles entre els dos membres, més capacitat de resposta tindran a l’hora de superar aquests moments estressants.

A l’estiu, aquesta rutina pot fragmentar-se per dos costats diferents: d’una banda, es trenca amb la rutina laboral i es disposa de més temps lliure, i de l’altra, es canvia l’escenari habitual al marxar de vacances. L’existència d’algun problema previ pot accentuar-se a l’incrementar-se les hores de convivència de la parella durant aquest període, ja que tots dos membres (i els fills, en cas d’haver-ne) han de compartir plegats i de manera intensiva gran part del dia, en un context diferent al que estan acostumats.  A més a més, l’augment de temps compartit pot comprometre un cert grau de coindependència saludable que manté cada membre de la parella durant la resta de l’any.

Amb l’arribada de la tardor i la reincorporació a la rutina, tots aquests problemes que poden haver sorgit i que s’han anat alimentant durant l´estiu poden aguditzar-es amb l´aparició de les fluctuacions en l’estat d`ànim que hem comentat més amunt. La irritabilitat, la manca d’iniciativa i la fatiga que s’experimenta de manera habitual en aquesta época de l´any dificultaran, doncs, la resolució dels conflictes acumulats i pot  arribar-se a l´extrem que esdevinguin catalitzadors de la ruptura de la relació.

Què podem fer per a evitar que la tardor jugui en contra de la nostra relació de parella? Al proper article us oferirem un seguit de consells per a ajudar-vos a gaudir d’aquesta época de l´any.  

Whatsapp i Facebook... enemics de les primeres cites?

Whatsapp, Facebook, Twitter... són paraules que han esdevingut molt populars els darrers anys. Tot i la seva indubtable utilitat, de vegades poden provocar més d´un mal de cap. En aquest article volem oferir-vos un recull de consells sobre l´ús que li donem a aquestes eines i com evitar cometre errors abans de conèixer la persona que us proposem com a propera presentació.

SOBRE L´ÚS DE FACEBOOK

Pot ser que, abans de tenir la primera cita, i per intentar “trencar el gel”, decidiu donar-vos els respectius usuaris de Facebook. En un primer moment pot semblar que és una forma ràpida d´intentar “conèixer-vos” una mica abans de trobar-vos personalment, però mirar el perfil de l´altra persona també pot col·laborar a crear-ne una falsa idea.

A través de Facebook proporcionem molta informació de nosaltres mateixos, introduïda durant diferents moments i en diverses circumstàncies. Potser una foto desafortunada o un comentari no gaire encertat no és gaire rellevant per a la gent que ja us coneix. Però penseu que la vostra presentació intentarà formar-se una idea de com sou a través de totes les pistes que pugui trobar al vostre perfil, i que no contará amb més informació per a contrastar-la que la que us proporcionem a la fitxa de presentació. Llavors, aquell petit comentari que ja havíeu oblidat, pot ser magnificat i provocar un cert rebuig o una mala predisposició abans de trobar-vos en persona.

Un altre inconvenient que pot ocasionar emprar Facebook és que podeu tenir accès a veure les amistats del vostre candidat. I si trobeu que teniu amistats en comú? O bé i si descobriu que és amic/ga de la vostra ex-parella? Descobrir ambdues possibilitats abans d´haver tingut temps a quedar pot provocar que us sentiu incòmodes: us pot quedar el dubte que els amics/amigues comuns parlin de vosaltres (i de vegades pot ser que la informació que proporcionin no sigui la més positiva). Si no heu tingut l´ocasió de tenir una primera cita, les paraules que puguin facilitar aquests nexes comuns seran l´única referència que tindrà el vostre candidat de vosaltres, i pot condicionar-lo abans d´hora.

QUÈ CAL EVITAR DE FER SI S´EMPRA WHATSAPP?

Pel que fa al whatsapp, tot i ser una aplicació molt pràctica en múltiples ocasions, també pot esdevenir un arma perillosa. En primer lloc, no aconsellem quedar mitjançant whatsapp, creiem que és molt més agradable mantenir una petita conversa per telèfon amb l´altra persona. Així us podeu conèixer una mica abans de la trobada i començar a trencar el gel. A més a més, quedar a través d´un missatge és molt més fred i impersonal que fer-ho telefònicament.

També aconsellem que, si malgrat parlar per telèfon, heu decidit també emprar el whatsapp, ho feu de forma moderada. Enviar molts missatges pot saturar el/la candidat/a fins el punt de rebutjar tenir una primera cita. A més a més, pot donar peu a què s´originin malentesos provocats per una mala interpretació del missatge, o bé per rebre missatges a hores que consideri intempestives.

Un altre factor a tenir en compte és que sovint, a l´hora de teclejar un missatge, es pot recórrer a escriure abreviacions o poden cometre´s faltes d´ortografia, ja sigui per anar amb presses o provocades per un petit descuit. Tot això pot col·laborar a què l´altra persona generi una impressió no gaire positiva del/la candidat/a.

Així, recomanem que limiteu l´ús del whatsapp a moments molt concrets i puntuals (per exemple, acabar de confirmar l´hora o el lloc de la cita), o bé per preguntar-vos quan us va bé de parlar amb tranquil·litat per telèfon.

En resum, doncs, creiem que l´ús de les noves tecnologies abans de tenir una primera cita hauria de ser molt reduït i, en la mesura de les vostres possiblitats, mirar d´evitar-lo. És molt més positiu per al desenvolupament d´una relació que la interacció sigui en persona, ja que així podreu conèixer -vos directament i sense interferències.

Esperem que aquests consells us siguin de gran utilitat!

Com superar una relació de parella tòxica

En l´article anterior exposàvem quines són les característiques que defineixen una relació de parella tòxica i quines raons poden portar-nos a establir un vincle d´aquest tipus. En aquesta entrada facilitarem les claus principals per a poder superar amb èxit una relació tòxica.

 

Identificar una relació tòxica

 

El primer pas és saber identificar (i acceptar) si estem immersos en una relació tòxica. Tal i com havíem explicat a l´entrada anterior, aquestes relacions generen una gran ansietat i volatilitat en l´estat d´ànim, provocada per les discussions, la negativat, el control excessiu per part de la parella i la mancança de reciprocitat en la relació. Cal aprendre a escoltar el nostre interior: és recomanable anotar diàriament quines són les nostres emocions i sentiments, ja que així resultarà més senzill prendre consciència del benestar o malestar que provoca la relació.

 

Sovint, i de manera totalment involuntària, tendim a reproduir patrons o formes de relacionar-nos que hem après dels cercles més propers (persones significatives: familiars, amistats molt properes, etc). Observar com són les relacions que ens envolten pot ajudar a adoptar una altra perspectiva i identificar si la nostra relació és o no és saludable.

 

D´altra banda, és important saber identificar també quines raons (o "beneficis") ens han portat a mantenir aquesta relació: la por a estar sol/a, la dependència emocional, la creença que hem de "salvar" la nostra parella, ... Una vegada hem detectat aquestes motivacions, cal trobar maneres alternatives d´assolir l´equilibri i el benestar amb nosaltres mateixos, on no intervingui la parella: fer esport, practicar alguna afició gratificant, quedar amb els amics... És bàsic adoptar una actitud positiva i creure que podem superar les dificultats.

 

Intentar salvar la relació?

 

El segon aspecte a tenir en compte és valorar fins a quin punt la relació és important per a nosaltres. En un principi, sembla evident que la solució més rápida i recomanable és fugir del costat d´aquella persona amb la major brevetat possible. Però pot donar-se el cas que, tot i haver pres consciència de la problemàtica que envolta la relació, i després de fer balanç dels pros i contres, volem tractar de reconduir la relació. Si s´adopta aquesta decisió, és imprescindible que l´altra part es mostri totalment col·laboradora i assumeixi també l´existència de dificultats i de problemes en la interacció. És necessari, però, no perdre mai de vista que intentar canviar una persona és una tasca pràcticament impossible.

 

Per tal d´intentar salvar una relació tòxica, cal reformular els vincles que han unit la parella fins el moment. A l´identificar les raons per les quals les dues persones segueixen juntes, es pot comprovar que cadascuna d´elles adopta un rol diferent en la dinàmica de la relació: salvador/salvat, víctima/victimari, dominador/submís, ... És important destacar que aquests rols es retroalimenten, de manera que si, per exemple, deixem d´adoptar el paper de persona submissa, l´altra part haurà de modificar la seva forma d´interaccionar, ja que no trobarà la mateixa resposta que havia existit fins el moment (es pot resumir amb la frase que "per a què algú assoleixi el rol de botxí, cal que algú altre estigui disposat a ser la víctima).

 

És també fonamental que es valori la intervenció d´un professional especialitzat en teràpia de parella, ja que el procés pot ser llarg i molt complicat.

 

I si decidim trencar la relació?

 

D´altra banda, si després de fer la corresponent valoració, decidim que volem finalitzar la relació, es recomanable fer-ho sense deixar pasar massa el temps: és habitual cercar excuses per endarrerir el moment (per temor a enfrontar-nos amb l´altra persona, per por al canvi, ...) però posposar el trencament només servirà per a incrementar el malestar i l´ansietat.

 

A més a més, en cas que s´hagi adoptat aquesta decisió, cal ser conscients que hem de ser consistents amb la nostra elecció i no fer marxa enrera. És a dir, si trenquem amb aquella persona, no s´ha de donar peu a trobades futures ni a possibles reconciliacions. Si acomplir aquest punt i deixar de veure la parella ja pot ser difícil en el context de qualsevol ruptura, en el cas d´haver portat una relació tòxica encara és més complicat, ja que s´han creat uns vincles molt forts de dependència envers l´altra persona. S´ha de veure com un procés amb diferents etapes, fins que finalment s´assoleixi "l´alliberament" definitiu dels llaços no saludables que unien la parella. Molts especialistes recomanen proposar-se petites recompenses a mida que es vagin assolint diverses metes: per exemple, autoregalar-se un llibre, anar al cinema,... després d´haver passat un parell de setmanes sense establir cap tipus de contacte amb la parella (ara ja, ex-parella), fer alguna activitat especial amb els amics quan hagi passat un mes, ...

En relació amb aquest darrer aspecte, envoltar-se d´amics i de persones positives pot facilitar molt el procés. Cal evitar, però, la companyia de persones que es trobin en una situació similar, és a dir, que estiguin immerses en una relació tòxica, ja que existeix un gran risc de reprendre les pautes que estem intentant abandonar. Tampoc s´ha d´intentar ocupar tot el temps lliure amb d´altres persones, o omplir la nostra agenda amb massa activitats, ja que superar una relació tòxica requereix de molta energia emocional. Alhora, és necessari aprendre a descansar i a romandre un cert temps en soledat.

 

En aquest sentit, és recomanable no iniciar una nova relació de parella massa aviat, però tampoc cal caure en l´altre extrem i tancar les portes a l´amor: un cop recuperada la confiança i l´autoestima, podrem estar preparats per reprendre una vida saludable en parella. A més a més, l´experiència d´haver viscut i superat una relació tòxica pot servir per a conèixer-nos millor i per a aprendre a gestionar la nostra vida sentimental de manera més adequada. Per últim, cal recordar que el treball conjunt amb un especialista en l`àmbit de les relacions personals pot ser de gran ajuda durant qualsevol etapa del procés.

 

Esperem que aquests consells us hagin resultat interessants.

 

Les relacions de parella tòxiques: com identificar-les.

Probablement haureu sentit a parlar alguna vegada de les relacions de parella tòxiques però, com són realment aquest tipus de relacions?

 

En aquest article i en el següent parlarem d´aquesta forma d´interacció: com identificar-la i com poder superar-la en cas que detectem que estem immersos en una relació tòxica.

 

Què és una relació de parella tòxica?

 

Una relació de parella sana es construeix mitjançant l´amor, la comprensió, la confiança i el respecte mutu. És fonamental, a més a més, que les dues parts de la parella aprenguin a valorar-se de manera individual, sense esperar que sigui l´altre qui ho faci per ell/a.

 

En canvi, una relació tòxica és aquella on un o tots dos membres, quan estan junts, experimenten proporcionalment més malestar i patiment que no pas plaer i felicitat. Una de les parts de la parella (o de vegades totes dues) és sotmesa a un desgast constant provocat per la dinámica de la relació.

 

Com identificar una relació tòxica?

 

Tal i com hem dit anteriorment, una de les característiques principals de les relacions de parella tòxiques és que proporcionen molta més insatisfacció que felicitat. Alhora, els moments de plaer o de benestar són molt breus. Altres aspectes que podem detectar en una relació d´aquest tipus són:

• Presència de por a l´hora  d´expressar els sentiments i els pensaments a la parella, per temor a la reacció que aquesta pugui tenir.
• Volatilitat en l´estat d`ànim. La persona afectada passa ràpidament de l´eufòria a la tristesa o al plor amb gran facilitat, però en proporció, els moments de tristesa són predominants.
• Control excessiu per part de la parella, que acaba desembocant en un clima hostil, agobiant, d´inseguretat.
• Sensació d´alliberament quan la parella no és present però, alhora, culpabilitat per sentir-se d´aquesta manera: sentiments ambivalents.
• Manca de seguretat respecte els sentiments de l´altra persona. Existeixen constantment dubtes sobre si l´altra persona realment està enamorada. Molta d´aquesta desconfiança envers l´altre pot provenir d´una baixa autoestima.
• Gelosia, que pot presentar-se de dues maneres. En primer lloc, un dels membres de la parella mostra un excès de gelosia, de control, i sol acusar la seva parella d´infidelitat. En segon lloc, però, aquest mateix membre pot actuar de manera que busqui provocar el recel i la sospita, i així poder acusar la seva parella de ser gelós/a.
• Culpabilitat constant. Un dels membres capgira i manipula totes les situacions per tal de fer sentir l´altre membre culpable, independentment de les circumstàncies i de la responsabilitat que aquest últim pugui tenir.
• Discussions constants, moltes d´elles sense que una causa lògica les provoqui. Aquestes disputes generen ira i una gran ansietat, que no es rebaixa un cop la discussió s´ha acabat.
• Mancança de preocupació pel benestar de la parella. Un dels dos membres només parla dels seus propis problemes, per a desfogar-se, sense interessar-se pels problemes o les inquietuds de l´altre.
• Negativitat. Una de les dues parts no para de queixar-se, està constantment cancel·lant cites o mostrant la seva disconformitat envers la relació.
• Competitivitat i rivalitat. Un dels dos membres, de forma reiterada, resta mèrit als assoliments o als èxits de l´altre. D´aquesta manera, creu que menyspreant l´altre, ell sortirà més valorat.

Quines raons porten a mantenir una relació tòxica?

• Baixa autoestima. L´autoestima es construeix a través de les percepcions, valoracions i sentiments que es fan respecte d´un mateix. Si aquesta autoestima és baixa, hom creurà que ja en té prou amb la persona que té al costat; la considerarà sempre, i sota qualsevol circumstància, la seva taula de salvació.
• Assolir el rol de víctima d´una relació. Si un dels membres de la parella està constantment devaluant l´altre, pot arribar el moment que la persona afectada cregui aquestes paraules i percebi que la seva parella realment li està fent un favor al continuar la relació. Una de les dues parts, doncs, assoleix el rol de victimari (inflingint les devaluacions) mentre que l´altra part part passa a ser la seva víctima.
• Por a quedar-se sol/a. Acostuma a ser una de les raons més freqüents, ja que pel temor a la soledat existeix una gran tolerància a qualsevol tipus de relació, tot i que aquesta sigui perjudicial i generi malestar.
• Dependència emocional. Quan una persona pateix moltes carències afectives, busca algú que li pugui satisfer aquest "buit intern". Així, farà tot el que tingui al seu abast per tal d´aconseguir aquest afecte.
• Creure que s´és un "heroi". D´altra banda, hom pot pensar també que és la salvació per a la seva parella: que pot canviar l´altra persona, que podrà modificar els hàbits nocius de l´altre o fer que refaci positivament la seva vida, ... Això pot generar moltes frustracions, ja que la relació s´haurà basat en la generació d´unes expectatives sovint massa exigents i poc realistes.

Un cop exposades les característiques per a identificar una relació tòxica i les raons que poden donar lloc al seu establiment, a la següent entrada del blog tractarem sobre quines són les claus per a superar aquest tipus de relacions.

 

 

Què valorem en les relacions de parella?

Us heu plantejat alguna vegada quins factors són determinants per a què ens fixem en una persona determinada i no en una altra? O bé us heu preguntat què fa que una relació pugui arribar a consolidar-se?

 

Existeixen diferents mecanismes que es posen en marxa (tant de manera conscient com inconscientment) a l´hora de triar una parella, i en prioritzem uns respecte d´altres en funció de les nostres circumstàncies personals o del nostre moment vital. En aquest article presentarem els factors més rellevants a tenir en compte quan s´inicia (o vol iniciar-se) una relació.

Quins elements cal tenir en compte? 

1. Equitat. Per a què una relació de parella sigui duradora, cal que tots dos membres sentin que allò que ofereixen per al bon funcionament de la parella es vegi compensat en la mateixa proporció. Així, per a què una relació sigui satisfactòria, cal que existeixi, subjectivament, un equilibri entre l´aport i el benefici. Si una de les dues parts de la parella sent que està donant més dels beneficis que proporcionalment espera rebre, és molt difícil que la relació pugui progressar i consolidar-se. Cal dir que el benefici que obté cadascun dels dos memebres nó ha de ser necessàriament idèntic, però el que sí s´ha de respectar és aquesta proporció entre donar i rebre: si un dels dos membres sent que dóna el doble que l´altre, se sentirà satisfet si també percep que els beneficis que rep van en consonancia. Si no existeix aquesta equitat, neixerà un sentiment d´insatisfacció i frustració respecte la relació de parella.

2. Equilibri. Un factor important a l´hora de trobar la persona adequada és considerar que els valors, creences i maneres de pensar d´aquella persona siguin iguals que les pròpies. D´aquesta manera, existirà una harmonia o un equilibri entre els factors positius i els negatius de tots dos membres. És habitual que algun dels dos membres de la parella intenti modificar aquells aspectes (maneres de fer o de pensar) que són diferents i que podrien esdevenir una font de conflictes. Si existeix un desacord massa evident en algun dels valors o de les creences que la  parella considera importants, la relació difícilment s´establirà.

3. Necessitats complementàries. D´altra banda, tot i que hagi d´existir un cert equilibri en els valors i les creences, també és necessari que en una parella es cerquin determinats trets o qualitats que hom no té (que sovint desitjaria tenir) i que alhora complementen els propis. És a dir, allò que un dels membres necessita és aportat per l´altre, i a l´inrevés. Per exemple, en les relacions on un dels dos membres és més dominant i l´altre més aviat submís, les necessitats de totes dues parts encaixen i es veuen satisfetes. Popularment, és el que coneixem com "els pols oposats s´atrauen".

4. Intercanvi o interdependència. Partim de la base que els éssers humans actuen  segons el convenciment que les accions realitzades es veuran recompensades. A l´hora de triar una parella, es valora el grau de cost-benefici que aporta una relació. A més a més, és inevitable comparar la relació actual de parella amb relacions anteriors o bé amb les experiències d´altres persones de l´entorn. Així, si es percep que la valoració de la relació actual és inferior a com es valoren aquestes comparacions, pot donar lloc a insatisfacció i generar conflictes en la parella.

5. Valorar les alternatives. A part de comparar i valorar positivament la relació actual respecte d´altres prèvies o respecte de les relacions de persones properes, també cal que el fet de mantenir una relació amb una persona determinada compensi davant d´altres alternatives posibles: trobar una persona diferent, no mantenir cap relació (estar solter/a), ... És a dir, si se sent que no pot existir una alternativa millor a la d´estar amb la parella actual, la relació es valorarà de manera satisfactòria i és probable que progressi.

Tal i com esmentàvem anteriorment, malgrat que tots aquests factors són importants, en funció de les nostres circumstàncies personals (de les relacions anteriors, de la nostra etapa vital, de les necessitats actuals, ...), pararem més atenció a uns o a uns altres dels cinc punts esmentats. Per exemple, si una persona ha viscut de manera satisfactòria durant molt de temps sense tenir parella, és probable que el fet d´iniciar una relació li faci valorar especialment l´alternativa (tenir parella envers continuar sense parella). O bé si una persona ha finalitzat una relació amb una persona de diferent religió, a l´hora de cercar una nova parella probablment prioritzarà l´equilibri, és a dir, que tots dos membres comparteixin les mateixes creences i maneres de pensar.

Cal tenir en compte, quan s´incia una relació de parella, que la percepció del món per part de cadascuna de les dues parts pot canviar. Així, mentre es va coneixent de manera més profunda l´altra persona, les creences i valors previs individuals van modificant-se i adaptant-se. Si aquest procés és exitós i aquesta acomodació mútua té lloc, la relació podrà consolidar-se.

Per finalitzar, volem aprofitar aquesta nova entrada per desitjar-vos unes bones vacances!

 

La primera cita: Consells per a les dones

Al nostre article anterior proposàvem un seguit de consells sobre com plantejar la primera cita, enfocats especialmente cap als homes. Tal i com vam avançar, durant aquesta nova entrada tractarem quins són els factors que les dones han de tenir en compte a l´hora d´afrontar amb èxit la primera trobada. Volem abordar aquest article des d´una perspectiva una mica diferent: ens basarem en els estudis portats a termes per Rachel Greenwald, ja que aporten informació directa sobre què valoren realment les homes en les seves parelles.

Rachel Greenwald, formada a Harvard, escriptora d´èxit, reconeguda matchmaker (és responsable de més de 800 matrimonis) i coach de parelles, remarca quines són les claus que cal tenir en compte. Greenwald parteix d´una àmplia investigación, realitzada durant 10 anys i amb la col·laboració de 1000 homes solters, on analitza quins aspectes han tingut en compte a l´hora de proposar una segona cita, i per contra, quins altres han fet que no vulguin seguir coneixent aquella persona.

L´autora destaca que una de les raons principals que fan que l´home rebutgi una segona cita és la presència de l´estereotip que anomena com "The Boss Lady"; és a dir, l´estereotip d´una dona molt atractiva, que projecta una vida extremadament exitosa i un control important en totes les seves facetes (personal i profesional). La majoria d´homes entrevistats confessen que, davant una persona així, se senten molt pressionats, ben bé com si estiguéssin en una entrevista de feina: perceben que la dona tracta de "contractar-lo" en comptes de trobar un company i de gaudir de la cita conjuntament. En resum, els homes tendeixen a considerar que aquest tipus de dona és massa controladora i competitiva, i inconscientment, aquestes característiques li resten feminitat. Quan l´home arriba a casa espera trobar-se algú amb qui relaxar-se i poder ser ell mateix, no un segon cap o supervisor. A partir d´aquesta troballa, doncs Greenwald recomana a les dones afrontar la primera cita d´una manera més relaxada, sense fer èmfasi ni presentar-se com una superwoman, ja que pot provocar un efecte contraproduent.

Un segon factor a tenir en compte és el rebuig que senten la majoria d´homes davant l´ús d´expressions absolutes (mai, totalment, definitivament,...) ja que interpreten que la persona que tenen davant pot ser inflexible, i conseqüentment, podría provocar conflictes en una relació a llarg termini: busquen una persona adaptable amb qui poder plantejar una vida en comú.

 

Un dels aspectes que més preocupen a l´hora de plantejar la primera cita és triar quins són els temes de conversa més "convenients". És recomanable centrar la conversa en les àrees d´interès de totes dues parts: lectura, viatges, cinema, teatre... i parlar de manera moderada sobre la família (és a dir, no basar la trobada en un repàs a la biografia particular, i encara menys, en parlar de les anteriors ex-parelles). En canvi, és convenient evitar temes que poden ser, d´entrada, font de conflictes: per exemple, la religió o la política.

 

Què cal fer quan, després d´un dinar o sopar, arriba el moment de pagar? L´estudi de Greenwald assenyala que un 84% dels homes volen (i esperen) pagar el compte, però alhora, també desitgen que la dona no doni per fet que ells han de pagar. Fer un petit gest d´agafar la bossa o cartera a l´hora de pagar pot ajudar a què l´home no se sentí "predeterminat" a pagar. A més a més, apreciarà que la dona valori el detall que sigui ell qui pagui el compte, així que no estarà de més deixar-ne constància agraïnt-li-ho directament.

 

Arribats a aquest punt, l´autora assenyala que el factor principal que fa que un home vulgui tenir una segona cita pot semblar tan simple com el fet de percebre que la dona és una bona persona. Què cal entendre com a "bona persona"? Segons Greenwald, que la parella sigui una persona "de qualitat", que tingui potencial com a parella a llarg terme. No es tracta de fer gans demostracions, ben al contrari: els homes tendeixen a fixar-se en petits detalls, petits gestos i fer judicis instantanis, que li demostrin que es troba davant una persona considerada, empática, respectuosa i que tingui cura dels altres.

 

Què en penseu sobre les investigacions de Rachel Greenwald?

 

La primera cita: Consells per als homes

A SamSara sabem com és d´important saber enfocar i plantejar correctament la primera cita en una relació de parella, ja que d´ella dependrà que sorgeixin noves trobades i, conseqüentment, l´èxit o el fracàs d´una relació potencial. És per això que us proposem un parell d´entrades dedicades a saber com afrontar aquesta primera cita, enfocades a homes i a dones, respectivament. En aquest article començarem tractant diversos punts a considerar per parts dels homes.

 

El primer factor a tenir en compte és la planificació de la cita. L´experta en relacions de parella i reconeguda love coach Lauren Frances parteix de la idea que un home intel·ligent i interessant planifica la seva agenda amb un cert marge de temps. Així, és partidària de proposar la primera cita amb uns quants dies d´antelació. A més a més, el període que transcorre des del moment en què s´ha acordat la cita fins a la trobada ajuda a crear certa tensió romàntica positiva: durant aquests dies pot crèixer la curiositat i el desig envers la trobada.

 

Cal tenir en compte també que, si la cita s´ha acordat amb antel·lació, és recomanable realizar una trucada confirmatòria el dia anterior o el matí del dia de la cita. De la mateixa manera, en cas que la cita s´hagués de posposar, tot i que resulti obvi, evitar de fer-ho en el darrer moment, ja que podría donar peu a pensar a la parella que quedar amb ella no es prou interessant.

 

Un dels dubtes que pot sorgir és si és millor planificar què es farà durant la cita o improvitzar. Diversos estudis han destacat com, evolutivament, les dones valoren positivament que la seva parella tingui cura i pari atenció a les seves necessitats. En aquest sentit, és convenient tenir un pla establert per a la trobada (i si s´escau, assegurar-lo amb una reserva) ja que ajudarà a la parella a sentir-se "cuidada", i deixar poc marge a la improvització. És probable, a més a més, que una manca de planificació pugui ser interpretada, per part de l´altra persona, com una manca d´interès en la cita. És important recordar també que el fet de saber anticipadament què es farà durant la cita pot ajudar a totes dues parts de la parella a relaxar-se i gaudir de la mútua companyia.

 

Quin seria el millor lloc de trobada per a la cita? D´entrada, si es tracta d´una cita "a cegues", és fonamental evitar punts concorreguts (parades de metro, entrades de grans centres comercials...). El lloc ideal seria aquell on totes dues parts poguéssiu esperar-vos amb tranquil·litat i que comptès amb la suficient calma i intimitat per a dur a terme de manera agradable la primera presa de contacte; per exemple, un cafè amb encant.

 

Abans parlàvem de planificar bé la trobada. Però, quina és la cita perfecta? Segons Frances, ha de ser divertida i romántica alhora. Un dels aspectes més valorats en una cita és que l´home sigui capaç d´invertir els seus recursos en fer propostes creatives, que facin sentir que tant la parella com la trobada són úniques i irrepetibles. Des de SamSara us facilitem aquesta tasca tot oferint-vos un recull dels interessos de la persona que us presentem. Cal recordar, però, que l´objectiu de la primera cita és poder-vos conèixer, així que és millor posposar activitats com anar al cinema i prioritzar-ne d´altres que facilitin una conversa fluïda entre tots dos.

 

Durant aquesta primera cita, és normal que hom cerqui algun tipus de senyal que l´ajudi a saber si la parella mostra interès: així doncs, fer un afalac subtil en el moment adequat pot confirmar que sí existeix aquest interès i pot col·laborar a que la persona se senti més relaxada i valorada.

 

Per últim, un moment clau en la primera cita és el del comiat. Si has gaudit de la companyia i vols tenir una segona cita, fes-ho saber obertament a la teva parella. Intenta evitar expressions vagues com "ja ens trucarem" i proposa una data per a la següent trobada.

Esperem que els nostres consells us siguin de gran utilitat!