La dependència emocional en les relacions de parella

Podem definir l’amor com un sentiment relacionat amb la capacitat de donar, de comprendre, d’ajudar, de recolzar, de sentir afecte envers algú,… i que idealment ha de ser bidireccional, és a dir, que implica tant la necessitat de donar com la de rebre, entre tots dos membres d’una relació. Així entès, estimar és una acció sana, basada en la reciprocitat i que implica el creixement i la complementarietat entre totes dues parts.

 

De vegades, però, és fàcil confondre els límits entre l’amor saludable i la dependència afectiva. Quan parlem de dependència emocional l’entenem com una necessitat d´afecte extrema i contínua, de manera que mantenir una relació de parella esdevé una addicció.

 

El vincle que s´estableix entre la persona codependent (és a dir, aquella que manifesta dependència emocional) i la seva parella és un motiu constant de patiment: els sentiments amorosos deixen pas a sentiments patològics de pertinença, de possessivitat, de por. En aquest tipus de relació, el membre codependent intenta controlar en excès el seu company/a, de manera que s’arriba a l’extrem de posar en qüestió la pròpia vàlua i la independència personal.

El denominador comú en qualsevol relació de dependència afectiva és la por: la persona codependent mai se sent preparada davant la possibilitat que es produeixi un trencament, ja que tota la seva vida gira al voltant de la parella, és a dir, la percep com la màxima font de seguretat personal.

És per això que els membres codependents dediquen tot el seu temps i energia en mantenir la relació en un nivell d’exhaltació, similar a les primeres fases de l’enamorament, però de manera perpètua. Aquesta exhaltació o eufòria, en certa manera, es fa addictiva: és per això que busquen allargar-la (i si pot ser, incrementar-la) el màxim de temps possible. Alhora, tenen la creença que si dediquen tots aquests esforços en la relació, mai seran abandonats.

D’altra banda, no cal oblidar que la parella d’una persona codependent estimula i reforça totes aquestes conductes patològiques perquè alhora serveixen per a afirmar-se ell mateix.

 

Com identificar una persona codependent?

Un punt comú en la base de les persones que tendeixen a desenvolupar relacions de parella codependents és la baixa autoestima, és a dir, són persones que parteixen d’un baix autoconcepte i d’una forta autocrítica. Així, sovint acostumen a desenvolupar sentiments de soledat i de buidor molt fàcilment, reaccionen amb incomoditat davant dels afalacs –no se’n senten mereixedors- per part dels altres i alhora tendeixen a ser molt sensibles envers les crítiques.

A més a més, aquesta tendència a emprendre un judici tan sever sobre un mateix provoca que sovint defugin adquirir responsabilitats o prendre decisions importants, per por a no ser prou capaços de sortir-se’n amb èxit. Davant la possibilitat d’un fracàs, eviten demanar ajuda, ja que fer-ho implicaria reconèixer davant els altres la seva feblesa. En canvi, la seva autoestima s’incrementa quan ajuden a resoldre problemes als éssers més propers.

És freqüent que les persones codependents mostrin dificultat a l´hora d´expressar els sentiments, sobre tot aquells que poden fer-los sentir més vulnerables davant els altres (tristesa, por, amor). La por a poder perdre en qualsevol moment el control de la situació fa que siguin reticents a deixar-se conèixer, de manera que només expliquen o mostren allò que els fa sentir segurs.

La baixa autoestima condueix a les persones codependents a buscar constantment l’aprovació del cercle proper de relacions (familia, parella, amistats, companys de treball,…): experimenten la necessitat de complaure els altres, fins i tot prioritzant-los davant els valors i les necessitats pròpies. No saben dir “no” i, si alguna vegada ho fan, se senten culpables. Així, opten per fer sempre el que proposen els amics o la parella, sense manifestar desacord ni expressar els sentiments, per tal d’evitar la reacció dels altres davant un possible conflicte d´interessos.

Pel que fa a les relacions, mostren una gran angoixa davant el rebuig o l’abandonament, i no toleren bé estar sense parella, ja que se senten incomplets si no tenen algú al seu costat. És a dir, tal i com deiem abans, assolir la felicitat depèn completament de la relació de parella. En cas d’aparèixer algun conflicte o petita discussió en la relació, experimenten una ansietat desproporcionada, ja que tendeixen a intepretar, amb gran pessimisme, que la relació pot fracassar davant el primer entrebanc.

La necessitat de tenir parella els fa ser enamoradissos; així, és habitual que creguin fermament en l’amor a primera vista.  Malgrat tot, acostumen a triar parelles “conflictives” o amb problemes – pensen que no mereixen ser estimats per aquelles persones que els tracten de manera agradable – i mantenen la falsa il·lusió que aconseguiran fer cambiar la parella. Protegir la parella i sentir-se necessitat per ella fan que les persones codependents percebin que tenen el control de la relació i alhora que difícilment l´altra part optarà per trencar el vincle.

La cerca de control fa que les persones coindependents necessitin constantment vigilar la parella: des de controlar els llocs on va fins a revisar-li els correus electrònics o els missatges telefònics. Aquesta conducta de “vigilancia” els atorga la falsa seguretat que la relació es manté estable.

Un cop identificats els trets més destacats de les relacions codependents, al proper article proposarem les claus per a no involucrar-se en una relació d’aquest tipus.