La Teoria Triangular de l´Amor de Robert J. Sternberg

Durant segles, l´amor ha estat un dels protagonistes principals de la literatura i de la cultura popular. Tot i així, malgrat l´interés i les implicacions en el recorregut vital de l´ésser humà, l´elaboració d´un cos de coneixement sobre l´amor mitjançant metodología científica és relativament recent.

D´entre els principals estudis psicològics sobre les relacions personals i amoroses, cal destacar la Teoría Triangular de l´Amor del psicòleg nord-americà Robert J. Sternberg. L´any 1986 va donar a conèixer les  seves primeres propostes, on abarcava els diferents tipus d´amor. A més a més, definia els elements estructurals de l´amor i la dinámica dels sentiments que el constituien.

 

Segons Sternberg, l´amor és una de les emocions humanes més intenses i desitjables, experimentable a qualsevol edat. Implica combinacions variables d´intimitat, passió i compromís. Aquests tres components són independents entre sí i canvien segons els diferents contextos històrics, culturals i geogràfics.

 

Així doncs, planteja la seva teoria en forma d´un triangle, on els tres components esmentats (intimitat, passió i compromís) ocupen els vèrtexs de la figura. De manera gràfica, d´una banda, l´àrea d´aquest triangle indicaria la quantitat d´amor experimentada per una persona. De l´altra, la seva forma, donada per les relacions entre els tres components, seria el resultat de l´equilibri o dels diferents nivells d´intensitat d´aquests elements.

 

Els tres components de la Teoria Triangular

 

• La intimitat. És la capacitat de compartir sentiments, confiar, sentir-se acompanyat i saber que l´altre significatiu té els mateixos interessos en la relació. Es relaciona amb els sentiments que promuen l´apropament, la connexió i el vincle en la parella. Així doncs, sorgeix un gran desig de proporcionar benestar a la persona estimada, i es formen vincles on regeix el respecte, la comunicació i el recolzament mutu. Implica compartir activitats i informació personal, manifestar i comunicar afecte i sentiments positius cap a l´altre. És un procés continu, a nivell psicològic, de recepció i d´entrega amb la persona estimada. En resum, consisteix en una cerca de la felicitat dels dos membres conjuntament com a parella. La intimitat es pot fomentar mitjançant l´autoexposició de totes dues persones. Així, l´exposició de cada part de la relació facilitarà i reforçarà de manera recíproca l´exposició de l´altra part. Es el que es coneix popularment com "ensorrar els murs" que separen la parella. S´ha de tenir en compte, però, que ha d´existir un equilibri entre la intimitat en la relació i l´autonomia personal de cadascun dels membres de la mateixa.

• La passió. Aquest element abarca la sexualitat. Sternberg el defineix com un desig molt intens d´unió amb l´altre, acompanyat de gran excitació psicológica. A més a més, és una de les formes d´expressió de necessitats i desitjos humans, on inclou els d´autoestima, entrega, submissió i satisfacció sexual. Tot i que la passió inclou l´atracció física com a element molt important, també pot aparèixer d´una forma diferent com a desig de compartir quelcom de manera no sexual.

• El compromís. És constituït per dos components diferents: l´un a curt terme i l´altre a llarg terme. El compromís a curt terme és la decisió d´estimar a una altra persona,  mentre que el component a llarg terme s´entén com el compromís per mantenir l´amor amb aquesta persona. El compromís sol aparèixer conjuntament amb la passió i la intimitat, però també pot mantenir-se tot i que els altres dos components desapareixin. Es pot resumir com el vincle mitjançant el qual la relació continuarà viva, tant en els bons com en els mals moments.

 

La intensitat o la presencia de manera més o menys destacada de cadascun dels tres components esmentats determinarà quin és el tipus d´amor que cada persona experimenta. Així doncs, a partir de la combinació dels diferents factors, Sternberg identifica set tipus diferents de relacions, que analitzarem en el nostre proper article.