La Teoria Triangular de l´Amor de Sternberg: Tipus d´Amor

Després del petit parèntesi de Sant Jordi, continuem el nostre article sobre la Teoria Triangular de l`Amor. Tal i com vam explicar a la primera part, segons Sternberg, l´amor és constituït per tres components: la intimitat, la passió i el compromís. De manera gràfica, representa l´amor com una piràmide on cadascun dels vèrtexs és ocupat, respectivament, per un element.

L´autor classifica les etapes de l´amor o tipus de relació de parella segons quina sigui la participació i la rellevància de cadascun d´aquests components:

1. Estimació. És l´afecte que es troba de forma majoritària en les relacions d´amistat. Es caracteritza per un sentiment de proximitat envers l´altre, però en aquest tipus de relacions no existeix compromís a llarg terme ni passió. Es fonamenta, doncs, en un únic vèrtex de la piràmide, la INTIMITAT.
2. Encapritxament. L´expressió que millor descriu aquest tipus de relació és la d´amor a primera vista. No existeix ni la necessitat d´apropament i de confiança característica de la intimitat, ni tampoc es planteja un possible compromís. És a dir, es basa únicament en la PASSIÓ.
3. Amor buit. La parella es manté gràcies a l´existència d´un compromís entre totes dues parts, però la relació és “buida” de sentiments amorosos: no hi ha intimitat ni desig físic. El vincle que existeix en aquestes relacions es fonamenta a través del respecte. Aquest tipus d´amor és característic de les relacions de “conveniència”. Es caracteritza, doncs, per la presència únicament del COMPROMÍS.
   Cal esmentar que Sternberg puntualitza que una relació basada en un sol component de la piràmide acostuma a ser molt feble i, conseqüentment, és menys probable que es consolidi de forma duradora.
4. Amor romàntic. Es dóna en aquelles parelles on existeix un vincle emocional i es posa de manifest un desig molt intens d´unió entre ambdos membres, però no es planteja cap tipus de compromís. L´autor afegeix que aquest tipus d´amor, tradicionalment, és viscut amb més intensitat per part del gènere femení. Les dones han tendit, cultural i històricament, a “donar” més que els homes, sense esperar res a canvi. És a través de la materialització del desig (erotisme) que esperen omplir la necessitat de sentir-se estimades. Un exemple paradigmàtic d´aquest tipus de relacions són els “amors d´estiu”. En ells trobem la presència de dos components de la piràmide: PASSIÓ I INTIMITAT.
5. Amor sociable. Es caracteritza per l´existència d´una profunda estimació envers l´altre i un fort vincle de compromís a llarg terme entre els dos membres de la parella. En canvi, no s´experimenta atracció física ni desig sexual Es característic de les parelles de llarga durada, on la passió s´ha apagat, però segueix existint una bona comunicació, comprensió i recolzament mutu. Es diferencia del primer tipus d´amor, l´estimació, per l´element afegit del compromís, que enforteix la relació. A part de donar-se en les relacions de parella, aquest tipus d´amor també pot existir en les relacions familiars i, fins i tot, en les amistats més properes. És el resultat, doncs, de la combinació de COMPROMÍS I INTIMITAT.
6. Amor fatu (amor foll). S´identifica amb aquelles relacions on l´existència d´un desig molt intens entre tots dos membres condueix a establir un vincle de compromís (predominantment de caràcter eròtic). En aquestes relacions, però, no s´arriba a crear cap tipus de connexió intima més enllà de la pròpia satisfacció sexual. Sorgeix de la conjugació de PASSIÓ I COMPROMÍS.
7. Amor consumat. És el paradigma de l´amor total, la forma més completa d´estimar-se. És la meta a la que tota relació aspira a arribar, ja que sorgeix de la combinació equilibrada de tots els components de l´amor: PASSIÓ, COMPROMÍS I INTIMITAT. Tot i que assolir aquest tipus d´amor és realment complicat, Sternberg remarca que encara és més difícil mantenir-lo al llarg del temps. És habitual, doncs, que no es tracti d´un amor permanent (tal i com he vist anteriorment, l´esgotament de la passió pot donar lloc a que la relació esdevingui típica de l´amor sociable).

Un cop exposada la Teoria Triangular de l'Amor de Sternberg, què en penseu?